Ajuntament de l'Estany

Hort del Sagalés i Jardins del Mossèn
L'Estany vista globus 1
L'Estany vista globus 2
Carretera i campanar, nevat
1 2 3 4
  |  Mida text 
  
  |  Castellano

La Mina

La Mina

HISTÒRIA

Fins ara, s'havia pensat que l'antic estany que dóna nom al municipi, va ser dessecat al segle XVI per ordre de l'abat Carles de Cardona mitjançant la construcció de la mina o gran claveguera que encara avui es conserva. Però el 2010, en motiu de la restauració de la Mina, l'arquitecte J. Morros i l’historiador C. Puigferrat van realitzar uns acurats estudis històrics que afegien dades molt importants sobre el procés de dessecació de l'estany i la construcció d'aquesta important obra d'enginyeria.

Efectivament, l'estany era un dipòsit natural d'aigua i beneficiava la caça i l'agricultura al seu entorn, però era també un focus de mosquits i d'infecció de febres quartanes o paludisme, que segons moltes referències històriques era el mal endèmic de l'Estany. Aquest motiu i també l'interès d'aconseguir terres de conreu havia estat una constant dels propietaris de la zona per aconseguir dessecar l'estany.

Des de l'edat mitjana hi ha documents que testimonien l'existència d'un sistema de recs, rases o canals a l'aire lliure. Però no és suficient per a dessecar la gran superfície. L'any 1554 l'abat de Cardona va promoure una intervenció d'enfortiment dels dos recs principals que consistia en enfondir-los i eixamplar-los. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Joan de Borda. Però tampoc va aconseguir la dessecació total de l'estany.

En canvi, la construcció iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737 sí que va ser un èxit. En aquells moments -i des de finals del segle XVI- el Monestir de l'Estany i el seu terme pertanyia a un nou senyor: les Cinc Dignitats Reials, cinc canonges de les seus de Barcelona, Vic i Girona que actuaven com a cosenyors o cobarons. Ells són els promotors de l'obra i els mestres d'obres Marià Terricabres i Josep Morató.

UBICACIÓ

La mina de l'Estany es troba en la proximitat del monestir i del nucli urbà, a l'extrem nord-est del prat, i consisteix en una canalització soterrada construïda amb pendent, per tal de facilitar el desguàs per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys adjacents, en el seu extrem superior, i evitar-ne l'estanyament.

La galeria de la mina forma part d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany consistent en una xarxa de sèquies o canals artificials excavats en el terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les nogueres i el rec del mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals.

La boca superior, situada en l'extrem sud-oest, recull les aigües conduïdes pel rec del Mig, mentre que la boca central recull les aigües del rec de les Nogueres. Recentment, amb la construcció de l'escola del municipi, el rec de les Nogueres s'ha desviat en el seu darrer tram, confluint directament a la boca superior de la mina. La boca de sortida, en el seu extrem inferior, aboca les aigües a la riera de l'Estany o torrent de la font d'en Sala, per sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró.

CARACTERÍSTIQUES

El traçat de la galeria de la mina configura un recorregut d'uns 425 m de longitud i és fet de pedra seca (sense morter). El tram principal inferior de la mina, d'uns 390 m de longitud, és cobert amb volta de mig punt, constituïda per roques col·locades en sec a plec de llibre, formant les successives filades adjacents que componen la volta. L'amplada màxima interior és de 1m 20 cm i l'alçada màxima interior de 2m 15 cm. Els 35 metres restants és arquitravat, cobert amb lloses planes de pedra de gran format, recolzades en sec damunt dels murs laterals. En aquest tram l'amplada de la galeria es redueix notablement fins a assolir en alguns punts 60 cm, o fins i tot menys.

Es poden observar també set pous de ventilació de planta quadrada.

Actualment, la neteja dels recs per part dels pagesos que conreen les terres inundades en altre temps per l’antic estany, contribueix què la mina de desguàs continuï fent la seva funció.

(Font d'informació: Carles Puigferrat i Jordi Morros) 

Per a més informació:http://www.viulestany.cat

Imatges

Prat de l'estany / rec de les nogueres - marina berdalet - Mina - boca sud rec del mig - marina berdalet - mina boca sud - marina berdalet - mina - boca central - marina berdalet - mina boca nord - el pontarró - marina berdalet - naixement riera de l'Estany  - marina berdalet - pou de ventilació - marina berdalet - vista general pous de ventilació - marina berdalet - rec de les nogueres  - marina berdalet - rec del mig - marina berdalet - rec subjacent - marina berdalet - rec de les nogueres - marina berdalet - rec subjacent a rec del mig - marina berdalet - interior mina - Ajuntament de l'Estany -


C/ Doctor Vilardell, 1 • 08148 L'Estany • T. 938 303 000 • F. 938 303 251 • NIF P0807800H